Escola Santa Fe

Una escola 1-12

SORTIDA D’HISTòria a CS

El dijous 29 d’abril, vam anar d’excursió tot el dia.

En primer lloc, vam anar a Banyoles al parc neolític de la Draga. Allà ens vam posar en la pell dels neolítics, i vam veure com era un poblat.

Més tard, vam marxar i vam marxar cap a fins a Besalú, allà vam visitar un antic poblat romà, tot seguit vam anar a una zona de pícnic, on vam dinar i una estona després vam marxar cap a un petit porxo perquè plovia molt. Nosaltres pensàvem que no plouria, però el cert és que va caure un xàfec brutal durant una bona estona i quan va parar de ploure vam fer una activitat: el FOTOBINGO, la  que tots esperàvem. I per últim, vam tornar cap a l’escola,  en arribar-hi vam haver de sortir corrents de l’autobús per no mullar-nos.

L’excursió va ser extraordinària!!

Aquí us expliquem algunes coses importants que hem après i descobert durant la sortida:

POBLAT NEOLÍTIC

Estava situat en un lloc on hi havia molt de bosc de ribera: oms, verns, pollancres, avellaner, boixos… Tenien bosc, aigua, animals, fruits i fruites.

Hi havia cases situades a la vora de l’estany en una zona plana i a poca distància de l’estany.

Per altra banda, les altres cases estaven en un terreny estret que arribava fins a quasi l’altra riba de l’estany.

Algunes cases eren elevades, per evitar que quan plogués  no s’inundessin.

Les cases les construïen amb fusta de roure, que servia per aguantar el teulat.

Tenint en compte, que el teulat estava cobert de balca, una planta impermeable. També, el terra el construïen amb lloses de travertí,  una pedra que hi ha sota l’estany de Banyoles.

Per últim, les parets estaven fetes amb torxí, que és un entramat de branques cobert d’argila.

Les eines que construïen eren fetes sobretot de fusta de diferents arbres, però la que més feien servir era la fusta del roure i a vegades el teix, per la seva flexibilitat.

Aleshores, amb tot el material que tenien feien moltes eines, com ara la falç que es feia servir per treure l’herba alta. Però a part de fusta (que només la feien servir  per fer el mànec) també feien servir pedra esmolada, el tipus de pedra era sílex i pedra de corniana.

Per començar, ells no tenien cap Supermercat, i tot el que menjaven ho sembraven o ho recol·lectaven.

Sembraven les llavors de la següent manera:

Agafaven una falç amb forma d’L corbada i feta de fusta de roure per tallar l’herba, que estava molt alta. També, hi havia el pal cavador, que es feia servir per fer un forat i sembrar la llavor, per un cantó era punxegut per poder fer el forat, i per l’altre era pla, per poder treure l’herba. Però sobretot, sembraven el blat, l’ordi i l’espelta i amb aquests cereals feien farina. També conreaven pèsols i mongetes i herbes medicinals.

I per últim, recol·lectaven pomes, avellanes i cireres dels arbres que plantaven.

En primer lloc, cal saber que no tenien una cuina com ara, era diferent. No tenien: una pica, una vitro… Si no que, per escalfar el menjar ho feien amb el  foc i un bol de ceràmica (amb el cul rodó perquè així estava calent tot el bol). També, per triturar el menjar feien servir el molí de pedra per moldre els cereals. I per cuinar feien servir la llúpia (un morter antic). Només, tenien cullerots (una cullera gran) per posar el menjar a la boca o per cuinar. A més a més, menjaven i cuinaven carn d’animal i productes derivats dels animals com ara: formatge, llet… El fet és que van domesticar els animals i van desenvolupar la ramaderia.

La vestimenta que feien servir era pell d’animal, ja que no anaven tan avançats.

Les joies o ornaments que es posaven eren fetes amb petxines, coral·lines…, que les anaven a buscar a la vora del mar.

I el fil el feien de fibra de la vegetació que tenien a prop seu.

Anaven a caçar fent servir algunes armes, com per exemple: llances, propulsors, arcs i fletxes. Tenien diferents fletxes, algunes eren per adormir els animals, però també n’hi havia per matar o per ferir. Les llances es podien llançar amb la mà o amb el propulsor.  Feien servir el foc per protegir-se dels animals i espantar-los.

BESALÚ

Al jaciment romà hem pogut veure com era una casa romana, hi havia sitges, les diferents habitacions i quina funció tenia cadascuna de les estances, ens ho expliquen uns plafons.

Hem trobat en el call jueu que es conserva, el MICVÉ que és un bany jueu. De fet, l’aigua era purificada i espiritual. Es pot veure a través de la finestra de mig arc en forma d’espitllera, amaga una veritable joia: una piscina esplendorosa.

Per entrar a Besalú has d’atravessar el  pont fortificat  que data de l’any 1075 (S. IX), es va fer per protegir la ciutat de Besalú de l’enemic. És molt llarg i comença amb una porta de ferro molt gran amb una torre fortificada al mig del pont, i acaba quan entres a la ciutat.

Té forma d’angle i està construit al damunt de  7 arcs. Està molt ben conservat.

La muralla connectava amb el pont i també protegia la ciutat. S’entrava i sortia de la ciutat des de diferents  portals. Aquesta muralla va ser derruïda pels exèrcits francesos el 1804 i actualment en queda un tros petit.

Hem descobert l’Església i Hospital de Sant Julià del S. XII on es conserva a la façana quatre capitells en els quals hi ha representats figures d’animals.

L’Església de Sant Vicenç, romànica i creada des del 977 i reformada fins al S. XIV té tres absis i una rosassa amb vitralls a la façana perquè hi entri més llum.

Del Monestir de Sant Pere hem pogut veure per fora l’església, que consta de tres naus, un absis i la torre del campanar.

I fins aquí hem fet aquest recull entre tot l’alumnat de Cicle Superior.

Àrea protegida

Aquest apartat està protegit amb contrasenya.

pròxim Publicar

Anterior Publicar

© 2021 Escola Santa Fe

Autor Anders Norén